Valsaín
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| | ||||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | |||
| | ||||
| Província | província de Segòvia | |||
| | ||||
| Municipi | Real Sitio de San Ildefonso  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 183 (2022) (1,43 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 127,5735 km² | |||
| Altitud | 1.200 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 40109 | |||
| Fus horari | Hora Central Europea | |||
| Lloc web | realsitiodesanildefonso.es | |||
Valsaín és una localitat del municipi del Real Sitio de San Ildefonso, en la província de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya). Se situa en el fons de la vall que porta el seu nom, pertanyent aquest al vessant nord-oest de la Sierra de Guadarrama.
Economia
Les muntanyes de Valsaín —vessant septentrional de Guadarrama— han estat des de l'antiguitat la principal font d'economia de la localitat, per l'explotació dels seus recursos naturals i per l'aprofitament energètic que se'n pot treure. La presència de grans extensions de pinars, amb pins silvestres, ha propiciat que els oficis i cultura del poble vagin estretament lligats: per part de la indústria de la fusta es duu a terme una explotació sostenible, amb procediments tradicionals combinats.[1][2]
Història
A l'edat mitjana els reis de Castella feien servir el lloc per a la caça, com a reserva. Enric III va fer construir l'anomenada Casa del Bosque, a manera de palau, a finals del segle XIV, per allotjar la família reial durant les estades;[3] el seu net Enric IV la va fer ampliar i reformar en pavelló de caça, on fins i tot va allotjar animals exòtics com un elefant i lleons. Els diferents monarques el van anar ampliant i reformant al llarg dels segles xvi i xvii.[4] Amb Felip II es va transformar en un palau d'estil flamenc que fou usat com allotjament i també com a lloc «de retiro», on celebrar festes, lluny de la cort,[3] fins a patir un incendi el 1686[4] que el va destruir totalment, durant el regnat de Carles II de Castella. No va ser restaurat i part dels seus materials van ser emprats per edificar un nou palau durant el regnat de Felip V d'Espanya, el de San Ildefonso, esplendorós, del que cal destacar la 'Sala de los Espejos'. A l'edifici s'hi van celebrar importants festes i cerimònies, com les donades amb motiu del casament de Felip II i Anna d'Àustria o el naixement de la filla del mateix monarca i Isabel de Valois, la infanta Isabel Clara Eugènia. D'aquest segon palau, en runes, sols resta en peu una torre i uns arcs de Juan Gómez de Mora.[1][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fernández, Illana, p. 152.
- ↑ Eria. Oviedo: Universidad de Oviedo, p. 183.
- ↑ 3,0 3,1 Paula Cañas Gálvez i 2007, 120.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Paula Cañas Gálvez i 2007, 121.
Bibliografia
- Fernández, Alberto; Illana, Laura. Segovia, artística y monumental. Ediciones Edilera, Fernández Illana C.B., 2014. ISBN 978-84-942521-0-5.
- Cañas Gálvez, Francisco de Paula. El itinerario de la corte de Juan II de Castilla (1418-1454). Silex Ediciones, 2007. ISBN 9788477371878.
