Uta Frith
![]() (2012) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (cs) Uta Aurnhammer ![]() 25 maig 1941 ![]() Rockenhausen ![]() |
Dades personals | |
Formació | Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) ![]() Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) ![]() Universitat del Sarre - llicenciatura (1961–1965) King's College de Londres ![]() |
Director de tesi | Neil O'Connor i Beate Hermelin ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Autisme, dislèxia i psicologia cognitiva ![]() |
Ocupació | psicòloga, professora d'universitat ![]() |
Ocupador | Medical Research Council (1968–2006) University College de Londres (1968–2006) ![]() |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2012–) Royal Society (2005–) Academia Europaea (1992–) Acadèmia Britànica Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Simon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling, Francesca Happé (oc) ![]() ![]() ![]() |
Família | |
Cònjuge | Chris Frith ![]() |
Premis
| |
Veu de Uta Frith (anglès) ![]() | |
Lloc web | sites.google.com… ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva a l'University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.[2]
Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.
El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.
Referències
- ↑ Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.
- ↑ Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.Nova York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.
- ↑ Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.