Richard August Reitzenstein
![]() ![]() | |||||
Nom original | (de) Richard Reitzenstein ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 2 abril 1861 ![]() Breslau (Polònia) ![]() | ||||
Mort | 23 març 1931 ![]() Göttingen ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Friburg de Brisgòvia ![]() | ||||
Ocupació | lingüista, professor d'universitat, filòleg clàssic, erudit clàssic ![]() | ||||
Ocupador | Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Breslau Universitat de Giessen Universitat de Göttingen Universitat de Rostock ![]() | ||||
Membre de | Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre estranger) (1914–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre extraordinari) (1911–1914) Acadèmia de Ciències de Göttingen Graeca (en) ![]() ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | Antonie Reitzenstein (en) ![]() ![]() | ||||
Fills | Erich Reitzenstein ![]() |
Richard August Reitzenstein (2 d'abril de 1861, Breslau - 23 de març de 1931, Göttingen) fou un filòleg i teòleg alemany protestant, pertanyent a l'Escola de la història de les religions.[1]
La seva contribució a l'antiga recerca del Jesús històric la realitzà des de l'Escola de la història de les religions, buscant les relacions i influències que el gnosticisme i les religions mistèriques tingueren en la gènesi del Cristianisme primitiu.
Descriu l'origen oriental dels cultes gnòstics, sobretot de les religions irànies, com el mitraisme. A la mateixa regió nasqueren el maniqueisme i el mandeisme, que presenten el que s'ha denominat el «mite iranià de redempció». Segons Reitzenstein, aquest mite influí o generà la idea del Crist redemptor.
Reitzenstein no va aconseguir un suport consistent dels experts iranòlegs fins que Mark Lidzbarski va traduir el Tresor de la religió mandea.
Obra
- Die hellenistischen Mysterienreligionen, ihre Grundgedanken und Wirkungen (Leipzig-Berlín, 1910).
- Studien zum Antiken Synkretismus (Leipzig-Berlín), 1926
Referències
- ↑ Berner, Hans-Ulrich; Humar, Marcel. «Reitzenstein, Richard». A: Peter Kuhlmann, Helmuth Schneider (ed.). Geschichte der Altertumswissenschaften. Biographisches Lexikon(Der neue Pauly) (en alemany). Supplemente. Stuttgart: Verlag J.B. Metzler, 2004-, p. c. 1042 ss. ISBN 3476020533.