Le Défroqué

Infotaula de pel·lículaLe Défroqué
Fitxa
DireccióLéo Joannon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Pierre Fresnay
Abel Jacquin
Albert Michel
Arthur Devère
Charles Lemontier
Christian Argentin
Christian Lude
Daniel Mendaille
Georges Géret
Georges Lannes
Guy Decomble
Jacques Denoël
Jacques Fabbri
Léo Joannon
Lila Kedrova
Marcelle Géniat
Nicolas Amato
Nicole Stéphane
Olivier Darrieux
Paul Faivre
Philippe Richard
Pierre Trabaud
Renaud Mary
René Blancard
René Havard Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
GuióLéo Joannon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean-Jacques Grünenwald
FotografiaNikolai Toporkoff
ProductoraGaumont
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0144183 Filmaffinity: 514079 Allocine: 6047 Rottentomatoes: m/le_defroque_2012 Letterboxd: the-unfrocked-one Allmovie: v231086 TMDB.org: 269316 Modifica el valor a Wikidata

Le Défroqué és una pel·lícula francesa dirigida per Léo Joannon en 1954. Va obtenir l'Ós de Bronze en el 4t Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] i en 1956 va rebre el premi a la millor pel·lícula estrangera del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.[2]

Sinopsi

Presoner a l'Oflag XIII en 1945, el sacerdot apòstata Maurice Morand es veu obligat a revelar el seu secret als seus companys de presó donant l'extrema unció al capellà del campament. Entre aquests presos, Gérard Lacassagne, influït per la seva trobada amb Morand, decideix dedicar la seva vida a l'Església.

Després del seu alliberament, tot i la desaprovació de la seva família i de la seva antiga promesa, Lacassagne va perseverar, ajudat pel seu superior del seminari, un antic company de classe de Maurici Morand, i la mare d'aquest últim. Morand, restablert com a professor a la Sorbona, publica un llibre que ataca la religió frontalment i la seva amistat amb el futur seminarista és incòmoda per a aquest últim. Tanmateix, el jove novençà es planteja l'objectiu de portar Morand pel camí correcte, i multiplica els intents de convèncer-lo.

Després de la seva ordenació, Lacassagne fa una última visita a Morand, acompanyada de la pregària de tots els seus parents (cf. comunió dels sants). Els dos homes discuteixen, l'antic sacerdot colpeja el seu amic i torna a obrir una vella ferida, causant la seva mort. A punt d'expirar, Lacassagne dona l'absolució a Morand, penedit i que així recupera la fe, però que també ha d'assumir l'assassinat del seu amic davant de la justícia dels homes.

Repartiment

  • Pierre Fresnay - Maurice Morand
  • Pierre Trabaud - Gérard Lacassagne
  • Nicole Stéphane - Catherine Grandpré
  • Marcelle Géniat - Mme. Morand
  • Jacques Fabbri - L'ordonnance
  • Abel Jacquin - Le père supérieur
  • Georges Lannes - Le colonel
  • Renaud Mary - L'antiquaire
  • Guy Decomble - Le père Mascle
  • René Havard - Un officier
  • Christian Lude - Le chanoine Jusseaume
  • Léo Joannon - Le chanoine Jousseaume
  • Olivier Darrieux - Edoard
  • Sylvie Février - La soeur de Gérard
  • René Blancard - M. Lacassagne

Referències

  1. «4th Berlin International Film Festival: Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 23 desembre 2009].
  2. «Premios del CEC a la producción española de 1956». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 7 febrer 2017].