Ilià Prigogin
 (1977)  | |
| Nom original | (ru) Илья́ Рома́нович Приго́жин (fr) Ilya Romanovich Prigogine |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 gener 1917 (Julià) Moscou (Rússia) |
| Mort | 28 maig 2003 (86 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Soviètic  Belga |
| Formació | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Director de tesi | Théophile de Donder |
| Es coneix per | Estructures dissipatives |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química i física |
| Ocupació | Química, Física |
| Organització | Universitat Lliure de Brussel·les Institut Internacional Solvay Universitat de Texas |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1967–) Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Acadèmia Romanesa Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina |
| Alumnes | Pierre M. V. Résibois (en)  |
| Influències | Ludwig Boltzmann i Théophile de Donder |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Adi Bulsara Radu Balescu |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
Premis Premi Nobel de Química (1977) | |
   | |
Ilià Romànovitx Prigogin (en rus: Илья́ Рома́нович Приго́жин), també conegut com a Ilya Prigogine segons la transcripció francesa (Moscou, Rússia, 25 de gener de 1917 -Brussel·les, Bèlgica, 28 de maig de 2003), fou un químic i professor universitari belga, d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1977.[1]
Biografia
Va néixer el 25 de gener de 1917 a la ciutat de Moscou. Va fugir amb la seva família l'any 1921 després de la constitució de l'URSS fins a l'Europa Occidental, els quals s'establiren a Bèlgica a partir del 1929. Va estudiar química a la Universitat Lliure de Brussel·les, d'on fou professor de fisicoquímica i física teòrica a partir de 1947. Posteriorment fou nomenat catedràtic de química a la Universitat de Chicago i catedràtic d'enginyeria química la Universitat de Texas, on l'any 1967 va fundar l'Institut de Mecànica Estadística i Termodinàmica.
El 1959 fou nomenat director de l'Institut Internacional Solvay de Brussel·les, i el 1989 fou nomenat vescomte pel rei Balduí. Va morir el 28 de maig de 2003 a la seva residència de Brussel·les.
Recerca científica
Especialista en termodinàmica, va realitzar investigacions teòriques sobre l'expansió de la termodinàmica clàssica en l'estudi dels processos irreversibles amb la teoria de les estructures dissipatives.
L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la termodinàmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures dissipatives.
Referències
- ↑ «Ilià Prigogin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1977 (anglès)
