Control cognitiu

El control cognitiu és una entitat de naturalesa psicodinàmica que regula l'expressió de les necessitats en maneres socialment adaptatives. És a dir els controls cognitius actuen en funció dels requeriments de la situació (variables intermèdies entre les necessitats i la percepció). Sorgirien al llarg del desenvolupament, fruit de la interacció entre els gens i el medi ambient.[1][2]

Alguns autors, la majoria, consideren els controls cognitius sinònims dels estils cognitius, altres, com Howard Gardner, no, plantejant els controls com dimensions o etiquetes específiques, mentre que els estils serien més generals.[3]

Serien unipolars, en el sentit que un dels pols seria millor que l'altre (en els estils cognitius, bipolars, els pols de cada estil no són ni millor ni pitjor, només diferents).

Referències

  1. ↑ «ENVEJECIMIENTO Y CONTROL COGNITIVO: ¿DEJAMOS DE “CONTROLAR” CUANDO NOS HACEMOS MAYORES?». Arxivat de l'original el 2016-10-03. [Consulta: 2 octubre 2016].
  2. ↑ Mercè Clariana i Muntada. Ensenyar i aprendre: apunts de classe. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 75-76. 
  3. ↑ José Manuel García Ramos. Los estilos cognitivos y su medida: estudios sobre la dimensión dependencia -independencia del campo. Madrid: CIDE, 1989, p.33.