Anna Lindh
(2002) | |||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (sv) Ylva Anna Maria Lindh 19 juny 1957 Enskede-Årsta parish (Suècia) (en) | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 11 setembre 2003 (46 anys) Hospital Universitari Karolinska (Suècia) | ||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | Homicidi (Apunyalament ) | ||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Katarina kyrkogård (en) , 15 1503 (2003–) | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat d'Uppsala | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Estocolm | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | política, diplomàtica | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Socialdemòcrata de Suècia | ||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Bo Holmberg (1991–2003) | ||||||||||||||||||||||||
Pare | Staffan Lindh | ||||||||||||||||||||||||
Ylva Anna Maria Lindh (Enskede, Suècia, 19 de juny de 1957 - Estocolm, 11 de setembre de 2003) fou una política socialdemòcrata sueca, ministra d'afers exteriors de Suècia entre 1998 i 2003. Fou assassinada de diverses ganivetades en uns grans magatzems.[1][2]
Lindh va néixer el 19 de juny de 1957 a Enskede (Estocolm, Suècia). Als 20 anys s'afilià al Partit Socialdemòcrata Suec on va realitzar una brillant carrera. Va ser Ministra de Medi Ambient el 1994 i des de 1998 ocupà el Ministeri d'Afers Exteriors. De tendència proeuropea, Anna Lindh va promoure l'adopció de l'euro com a moneda oficial de Suècia. En plena campanya, el 10 de setembre de 2003, va ser apunyalada als magatzems NK a Estocolm, i a causa de les ferides sofertes va morir la matinada de l'11 de setembre.[1]
Per respecte a la seva memòria, tots els partits del país acordaren suspendre temporalment la campanya del referèndum, que finalment es va fer dies més tard i donà la victòria als partidaris del no.
La seva mort va commoure el país i va fer recordar l'assassinat de n'Olof Palme, el primer ministre suec assassinat el 1986 i que també s'oposava a dur escorta.[3]
Referències
Precedida per: Lena Hjelm-Wallén | Ministra d'Afers Exteriors de Suècia 1998 - 2003 | Succeïda per: Laila Freivalds |
Precedida per: Görel Thurdin | Ministra del Medi Ambient de Suècia 1994 - 1998 | Succeïda per: Kjell Larsson |